El nou acord contempla l’adequació de l’hora extraordinària, al preu de l’hora ordinària del nivell mínim de cada categoria professional del cos de mossos d’esquadra.
Després que els sindicats SPC, USPAC, CAT i SEGCAT (com a sindicats representatius de l’escala bàsica) hagin signat l’acord amb el Departament d’Interior son moltes les coses que cal explicar, les quals (una vegada explicades) deixen en evidència, l’acord de mínims que s’ha arribat a acceptar.
Per exemple, si observem el punt cinquè de l’acord sobre l’adequació del preu de l’hora extraordinària per categoria professional, els sindicats signants i l’Administració han acceptat que el preu de l’hora extraordinària s’adeqüi al preu de l’hora ordinària del nivell mínim de cada categoria professional.
Què significa això? Si agafem les taules retributives del cos de mossos d’esquadra veiem que per a les categoria de mosso/a i caporal/a hi ha quatre (4) nivells, essent el nivell 1 el de menor retribucions.
Per tant, si agafem les retribucions corresponents al nivell mínim de cada categoria i la dividim per la jornada laboral anual (1680 h), veiem que el preu de l’hora diürna ordinària surt per la categoria de mosso/a a 23,56 euros, mentre que per a la categoria de caporal/a surt a 26,47 euros. Quantitats que son les que finalment s’han acabat signant per a l’escala bàsica.
A aquest efecte ens preguntem, (1) com es pot adequar el preu de l’hora extraordinària al de l’hora ordinària? (2) on queda així, la compensació “extraordinària” per haver de treballar més enllà de la teva jornada ordinària? (3) quina diferència hi ha doncs, entre hora extraordinària i ordinària, (4) per què es va acceptar a més, que s’adeqüés al nivell mínim? (5) per què no, ni tant sols, al de la mitjana dels quatre nivells?
Aquestes son algunes preguntes que queden amagades rere aquesta “millora” que segons SPC, CAT, USPAC i SEGCAT (representant a l’escala bàsica) era suficient, tal i com van manifestar en la reunió de 17 de juliol.
Per contra, la proposta de SAP-SME-FEPOL era clara: calia aplicar sobre la mitjana del preu de l’hora ordinària dels quatre nivells, el coeficient multiplicador (1,75) que ja reconeix l’Annex II de Decret 146/1996.
D’haver estat així la retribució hagués estat de 43,78 euros/hora diürna per a la categoria de mosso i de 48,92 euros/hora diürna per a la categoria de caporal/a i per tant, s’evidenciaven les diferències retributives entre l’hora ordinària i l’extraordinària tal i com succeeix a la resta de classe treballadora.
A més, cal tenir en compte que l’Administració (sota el vistiplau de les organitzacions sindicals signants) ha aprofitat el valor de l’hora ordinària diürna per calcular l’import de l’hora extraordinària nocturna:
Hora extraordinària diürna x 1,2
És així com s’arriba al valor que l’hora extraordinària nocturna per a la categoria de mosso/a s’hagi acordat en 28,26 euros (23,56 x 1,2), mentre que per a la categoria de caporal/a el valor sigui de 31,76 euros (26,47 x 1,2). Per tant, USPAC, SPC, CAT i SEGCAT no han aprofitat la negociació per posar en valor l’hora extraordinària i diferenciar-la de l’hora ordinària.
Per contra, insistim que la proposta de SAP-SME-FEPOL (en base a la pròpia normativa existent del Decret de jornada i horari) sí diferenciava l’hora extraordinària de l’ordinària, ja que amb la mateixa fórmula matemàtica però tenint en compte els nostres càlculs, el preu de l’hora nocturna extraordinària hagués estat de 52,54 per a la categoria de mosso/a i de 58,70 per a la categoria de caporal/a (24,28 euros i 26,94 euros de diferència respectivament amb el que s’ha signat).
Per tant, fixeu-vos, en aplicació del propi Decret 146/1996 de jornada i horaris, fins a on es podria haver estirat la corda i fins on, SPC, CAT, USPAC i SEGCAT mínimament l’han estirada.
Des del SAP-FEPOL i des de l’SME-FEPOL (dos dels tres principals sindicats de l’escala bàsica del cos) no entenem com es pot arribar a acceptar que una hora extraordinària valgui el mateix que una hora ordinària i menys, si s’han pres com a referència el nivell mínim de cada categoria professional.
Per tot plegat i tal i com s’ha dit en anteriors comunicats, ambdues organitzacions sindicals considerem que el cos de mossos d’esquadra ha perdut una oportunitat històrica de posar-se en valor i l’ha perdut per la irresponsabilitat i la traïció d’unes organitzacions sindicals que no han estat a l’alçada en la negociació. El Departament d’Interior i la Direcció General de la Policia han obtingut una fotografia quan en cap cas, s’ha donat resposta a totes les reivindicacions col·lectives.
Dir-vos que son altres, les qüestions que rere la signatura de l’acord queden amagades i que des del SAP-SME-FEPOL intentarem explicar per a què cadascuna de les persones que formeu part de l’escala bàsica del cos de mossos d’esquadra traieu les vostres pròpies conclusions.