El cap dels Tròpic de Girona, Iñaki Mariscal, dimiteix del seu càrrec. Avui l’acomiadem amb tot el nostre respecte.
Avui acomiadem amb tristesa (però amb tot el nostre respecte i elogis) un referent del món ARRO. L’Iñaki no és un comandament o un sotsinspector més. Tròpic 2 és un líder i el clar reflex del que representa un Lleó. Una persona 100% implicada en la seva tasca i la seva gent. El primer que arriba i l’últim que marxa. El cap que tothom voldria i al que tothom respecta, no només pel seu tarannà, sinó per la defensa de la seva gent.
Dilluns, 12 de maig, SAP-SME FEPOL, juntament amb la resta de sindicats representatius, vam estar convocats pels caps de regió de la RPG per tal d’exposar-nos els fets ocorreguts sobre aquesta renúncia de càrrec de funcions, almenys segons un dels dos punts de vista.
Lamentem profundament tant la pèrdua d’un comandament com ell, com també sentir adjectius com “endogàmia” o “autosuficiència” quan algú es refereix als Tròpics. Ni ARRO Girona ni la resta mereixem aquesta deriva en què la deixadesa, indefensió o falta de suport policial, institucional i política són el nostre pa de cada dia.
El que ha passat a Girona no es més que allò que passa a d’altres ARRO. Però que portat a l’extrem per una sobrecàrrega de treball que comporta una i altra vegada canvis de planificació sobtats, fan que la “cremor” dels seus efectius arribi a límits insuportables.
Tres torns diferents en una mateixa setmana de treball, activacions d’un dia per l’altre en setmana de festa, per telèfon o Whatsapp en setmanes de festa sense cap tipus de compensació, o comunicar als efectius de festa que van a treballar el dia 1 de maig, que també treballaran els dies 2 i 3 de maig un cop estan ja a comissaria, són coses que s’han normalitzat de forma habitual.
El Decret Horari del 1996 i l’horari especial específic que s’aplica a les ARRO ha pres una deriva perversa i que s’utilitza, ja no només de manera esporàdica, sinó com a fet habitual. Sempre hi ha coses urgents que els agents han de cobrir, bé sigui per les mateixes regions o bé per la CSUTER.
El que un bon líder no vol per a ell, no ho vol per als seus. I això és el que ha passat i continuarà passant si des de la Prefectura no s’hi posa remei.
A través dels caps de la mateixa RPG se’ns ha manifestat que es corregiran aquestes demandes i que vetllaran per evitar tants canvis de planificació així com informar dels seus motius. Des de la secció d’Ordre Públic del SAP-SME-FEPOL en seguirem l’evolució i compliment.
Gràcies per tot, Iñaki, els Tròpic quedem del tot orfes, però qui estigui sota el teu comandament estarà tan orgullós de servir-te com ho han fet els teus Lleons o la totalitat de companys i companyes que t’han conegut.