Tot i les permanents denúncies del SAP-SME, continuen negant-se les indemnitzacions per assistència a declaracions judicials.
D’ençà que el dia 31 de juliol de 2023, data en què per part d’alguns sindicats se signés el darrer acord amb l’administració fins a l’actualitat, han sigut moltes les ocasions que el SAP-SME-FEPOL ha denunciat la problemàtica del pagament de judicis a l’especialitat d’investigació.
Ara com ara, no només continua sense solucionar-se el problema, sinó que ens trobem que cada regió policial aplica la normativa i la manera de fer segons el seu criteri.
Podem trobar des de regions que demanen la planificació anual als comandaments de les unitats d’investigació, sense tenir en compte els possibles canvis que s’hagin de fer per motius operatius, fins d’altres que apliquen una seqüència horària anual al PGH i aquesta és “llei davant de les citacions judicials, inamovible i sagrada”.
El que no trobem en cap cas és una regió que apliqui les condicions de pagament sobre l’horari que realment han treballat els efectius el dia del judici.
Aquesta situació ha donat peu a fets tan absurds com companys i companyes que han treballat de nits, amb el corresponent cobrament d’aquesta, però no ha cobrat un judici perquè al PGH els hi consta treball en torn de matí.
O d’altres que, tenint planificat treball de tarda al PGH en el moment de presentar el full d’hores, en un exercici d’honestedat, han posat que van treballar de matí. Resultat, no han cobrat perquè ells mateixos reconeixen que van treballar en el moment del judici.
En què quedem, el que conta és el que posa al PGH o el que es treballa de forma efectiva? Potser aquí sí que podríem recordar la dita de “la banca sempre guanya”.
El cas és que aquesta situació, a més de fer perdre diners a les persones membres de l’especialitat, també està aconseguint que, si la situació ja era preocupant, ara encara estigui empitjorant perquè els companys i companyes se senten menyspreats i abandonats per part del cos.
Com ja hem dit per part del SAP-SME-FEPOL s’ha demanat en diverses ocasions que s’apliqui el torn de treball real a l’hora de valorar si pertoca la indemnització o no. Però la Subdirecció General de Recursos Humans encara no ha fet cap moviment per solucionar el problema. Hem tingut moltes promeses al respecte, però de moment, cap canvi.
Arribats a aquest punt, potser ens haurem de plantejar treballar segons la planificació que assignen les diferents administracions regionals, ja que sembla que aquesta és la bona i la que al final compta.