Davant d’alguns enganys que en els últims dies estem constatant, cal que el col·lectiu recordi quan hi ha hagut millores econòmiques reals.
L’any 2006, els sindicats representatius SAP i SME signàvem el mal anomenat “Acord de la vergonya”. Un nom aquest, promogut per la resta de sindicats no signants que pretenien treure-li mèrit i, que amb el pas del temps, ens porta a afirmar que aquell, va ser un gran acord.
Recordem que en aquell acord, entre d’altres millores, s’acordava una pujada retributiva per a tots els membres del CME de 2000 euros anuals. És a dir, un 7,42% de pujada retributiva.
A més a més, s’instaurava el premi de vinculació, així com el val menjador que es reconeixia per l’horari partit i els caps de setmana en jornades de 12 hores.
L’any 2008, El SAP i l’SME vam signar un altre Acord conegut com el d’equiparació a bombers.
En aquell acord, s’establia una altra nova pujada retributiva per a tots els membres del cos, que en aquella ocasió, passava a ser de 2000 euros anuals en el complement específic.
Aquell increment de 2000 euros, es va acordar de fer-ho en 4 anys de forma progressiva (800 euros el 2008; 500 euros l’any 2009; 400 euros el 2010 i, 300 euros el 2011). L’ombra d’una possible crisi econòmica, va comportar que l’esmentat increment, s’hagués de fer pautat en quatre anys.
Finalment, la crisi econòmica va esdevenir més greu que les previsions inicials i, sols es van poder aplicar els increments del 2008 i 2009. Per tant, l’increment va acabar sent de 1300 euros.
L’any 2010 van arribar les famoses retallades i es va suspendre l’acord, amb la qual cosa van quedar pendents les quanties de 2010 i 2011. Tots aquells acords de Funció Pública que comportaven increments retributius, van quedar suspesos sense cap mena de distinció.
L’acord del 2008, també aconseguia que per fi es paguessin els torns de nits per primera vegada a la història del cos i, es començava a compensar l’especial penositat del treball en torn nocturn.
Totes aquestes millores retributives, van ser assolides pels sindicats SAP i SME en aquells anys previs a la gran crisi.
Com es sabut, malauradament al 2010 arribarien les retallades generalitzades i al 2012 encara es retalla més suprimint les pagues extraordinàries a la Funció Pública. En aquell context, l’Administració quedava limitada econòmicament per uns quants anys i no es produirien cap mena de negociacions per assolir millores.
No és fins l’any 2018 que no s’inicia una certa normalitat amb la recuperació de la paga del 2012 que ens havien tret anys enrere.
Arriba el 2019 i s’intenta que l’Administració creï una mesa de negociació de caire retributiu però aleshores, la pandèmia del COVID, ens porta de nou a un escenari complex i desconegut del qual no ens recuperem fins a finals de 2021.
Resumint, des del 2009 fins al 2022, situacions infinites ja exposades fan que materialment hagués estat impossible negociar millores retributives.
Amb tot, ens situem en el context de l’anterior legislatura on atenent a dades macroeconòmiques i situacions polítiques, sorgeix una gran oportunitat d’entrar en negociacions de caire retributiu. Tan és així, que a finals de 2022 s’inicien negociacions. Diversos col·lectius de l’Administració van signant acords en matèria retributiva de gran importància (exemple bombers o funcionaris de presons).
A l’abril del 2023, coneixedors que per aconseguir millores econòmiques i laborals calia unió sindical real, iniciem un gran repte de present i futur per a tenir la màxima fortalesa sindical. Des de l’SME es va prendre la decisió de formar part de la Federació de Professionals de la Seguretat Pública (FEPOL) i, juntament amb SAP- FEPOL, fer un projecte únic de present i futur per ser més forts en les negociacions enfront l’Administració.
Noves negociacions, suma dels sindicats SAP i SME, …, era la gran oportunitat pel col·lectiu després de molts anys sense millores retributives. Davant aquest escenari, SAP-FEPOL i SME-FEPOL, presentàvem una proposta perfectament legal i elaborada que hauria suposat una pujada retributiva de 3300 euros anuals per als membres del CME. Una proposta enfront la qual l’Administració d’entrada hi veia elements positius i de negociació amb l’objectiu de trobar punts d’entesa.
Però sorpresa!! Un grup de sindicats, USPAC, SPC, CAT i SEGCAT van presentar una altra proposta. L’Administració, veient que la proposta d’aquests sindicats era extremadament molt més econòmica, i amb un seguit de condicionants, va deixar-nos de banda.
Finalment aquests sindicats i l’Administració acordaven la signatura del controvertit acord de mínims de 31 de juliol de 2023.
Actualment, som un dels pocs col·lectius que ens hem quedat sense una pujada retributiva. Així, a mode d’exemple, un bomber ja cobra més de 5000 euros que un mosso/a. Indignant!!
És important doncs, que es faci memòria de quins sindicats hem aconseguit pujades retributives per al CME en els darrers 20 anys i, quins no han aconseguit gairebé res i, a més a més, han posat impediments a la resta d’accions d’organitzacions sindicals com les nostres per assolir millores.
Esperem que pel bé del col·lectiu, ben aviat puguem revertir aquesta situació.