No corren bons temps per al Grup Regional de Motos de Barcelona, els nostres Guilles, ja que els hi han tret hores de formació i la cúpula actual de la RPMB els veu com una despesa supèrflua.
Aquest grup, amb els seus desplaçaments en motocicleta es converteixen en un grup d’intervenció ràpida i de reacció, i que es mouen amb molta agilitat.
Els Guilles, un pilar molt important per a la seguretat als carrers de Barcelona, on fa 13 anys es va apostar per ells, donant excel·lents resultats i a poc a poc, amb la motivació i vocació de servei dels seus integrants, van anar fent-se un lloc i es contava amb ells per a diversos esdeveniments i dispositius a la ciutat. En aquesta evolució ascendent, se’ls hi va prometre el seu reconeixement i l’encabiment dins de l’estructura d’organització del Cos, amb un complement de nivell 2, donada la seva especialització, formació i perillositat.
Als seus integrants, se’ls va dotar de vehicles, cascos, aparells de telecomunicacions i roba específica per circular en motocicleta, creant unes esperances que finalment serien un grup regional amb reconeixement específic.
Van traspassar les fronteres de RPMB i realitzaven acompanyaments d’autoritats i VIPS fins a l’aeroport de Barcelona –El Prat de Llobregat- i també van ser claus en diversos atacs al Parlament de Catalunya, quan alguns violents van pretendre assaltar-lo.
Durant anys, els seus caps han fet informes per tal d’argumentar la necessitat i la idoneïtat d’aquesta unitat per a dur a terme serveis en una ciutat com Barcelona, on des de la nostra vessant sindical també s’han fet esforços en donar veu als companys que formen part d’aquest grup regional.
Molts agents dels Guilles han aportat al Cos la seva experiència i formació en tècniques de conducció, formant a les noves incorporacions. Alguns, fruit de la seva activitat han patit lesions que han comportat haver de deixar de prestar servei al grup.
Un grup “fantasma” que durant anys ha patit penalitats, suportant la desídia de diferents caps, mentre a mossos s’han anat creant noves unitats i ells han continuat en l’oblit, sense drets, sense material i funcionant gràcies a l’empenta dels seus efectius que ara se senten menystinguts.
L’actual direcció del Cos a Barcelona, amb la sots cap regional i número dos de la RPMB, han decidit sentenciar de mort als Guilles: el desànim entre els companys és evident i ara veuen frustrades les seves (i nostres) legítimes reivindicacions, com una joguina trencada, després de 13 anys de dedicació, esforços personals, patiments i sacrificis.
Un reconeixement llargament promès i reivindicat, dins l’estructura organitzativa del Cos, on operativament existeixen, però tècnicament no hi són reconeguts.