L’article aporta una radiografia rigorosa del benestar psicològic de la policia catalana i ofereix les claus per millorar-lo.
El dia 16 d’abril es va publicar l’article científic Two faces of police stress: Spanish validation of operational and organizational PSQ scales, elaborat a partir d’una mostra de 741 efectius dels Mossos d’Esquadra, i que representa una aportació molt rellevant per entendre millor els riscos psicosocials que afecten la nostra organització. L’estudi ha estat publicat a la revista Frontiers in Psychiatry i reconeix expressament la col·laboració del SAPME, de la FEPOL i de la Fundació per a la Seguretat Pública en el desenvolupament de la recerca.
L’article valida, per primer cop en el context policial espanyol, dues eines específiques per mesurar l’estrès policial: una centrada en l’estrès operatiu i una altra en l’estrès organitzatiu.
La publicació, provinent d’un estudi elaborat l’any 2024 i del qual ja us vam avançar resultats en un comunicat del mateix any, deixa clar que l’estrès policial no prové només de les intervencions, del risc o de l’exigència pròpia del servei. També hi tenen un pes determinant aspectes interns de l’organització com la burocràcia, la manca de recursos, la manca d’efectius, els canvis constants, la càrrega administrativa o els estils de comandament.
Principals resultats:
– Els estressors organitzacionals tenen més impacte que els operatius. Tot i que els agents s’enfronten a situacions crítiques, l’estudi mostra que els factors interns (com la manca de suport institucional, la burocràcia o el lideratge deficient) són els que més contribueixen al malestar psicològic.
– L’afrontament evitatiu és el principal factor de risc. En canvi, l’afrontament centrat en el problema actua com a factor protector.
– Diferències de gènere. Les dones utilitzen més estratègies d’afrontament adaptatives. Els homes puntuen més alt en afrontament evitatiu i presenten lleugerament més símptomes depressius.
– Diferències segons els anys de servei. Els agents amb més experiència mostren menys ansietat, però també menys ús d’estratègies actives. Els agents més joves fan servir més afrontament centrat en el problema i suport social.
– Nivells clínics elevats. Els agents catalans presenten nivells d’estrès, ansietat i depressió superiors a la població general espanyola.
Des del SAPME, considerem que aquesta recerca reforça quatre idees clau per avançar en la protecció real de la salut mental policial:
Primer. Cal abordar els problemes estructurals i culturals de l’organització.
L’article evidencia que molts factors d’estrès tenen origen en l’àmbit organitzatiu: burocràcia, manca de recursos, dèficit d’efectius, càrrega administrativa, canvis continus i determinades dinàmiques internes. Per tant, qualsevol política seriosa de prevenció ha de passar necessàriament per corregir aquestes disfuncions.
Segon. Cal reduir les dinàmiques que cronifiquen el malestar.
L’estudi assenyala que les eines específiques permeten detectar millor els factors de risc i afavorir una prevenció primerenca i més precisa. Això és essencial per evitar que el malestar es consolidi, es normalitzi o s’arrossegui en el temps sense una resposta adequada.
Tercer. implementar programes sensibles al gènere i a l’etapa professional.
L’article observa diferències subtils en la percepció d’alguns estressors i defensa una mirada contextualitzada i sensible a les diferents realitats professionals. Tot i que aquestes diferències no es presenten com a concloents, sí que apunten la necessitat d’estratègies preventives més ajustades a la diversitat de perfils, trajectòries i contextos laborals.
Quart. Cal reforçar el suport institucional i la formació continuada.
La recerca subratlla que els factors operatius i organitzatius requereixen respostes diferenciades: des de formació, suport, recuperació i acompanyament, fins a reformes internes de caràcter estructural i de gestió. Aquesta és, precisament, la línia que cal consolidar si es vol passar del diagnòstic a les solucions.
Per al SAPME, és especialment rellevant que aquest article reconegui la col·laboració sindical en la seva elaboració. La nostra participació en estudis com aquest respon a una convicció clara: defensar les condicions laborals també és defensar la salut psicològica dels mossos i de les mosses. Quan es genera evidència acadèmica contrastada, es disposa d’una base molt més sòlida per exigir mesures concretes i polítiques de prevenció.
En conclusió: una de les aportacions més rellevants de l’article és que l’estrès operatiu i l’estrès organitzatiu són diferents, però estretament relacionats. Dit d’una altra manera: les exigències del servei policial es poden veure agreujades per disfuncions internes de la mateixa organització.
Això reforça una idea que des de fa temps defensem: per protegir de debò la salut mental de la plantilla no n’hi ha prou amb mirar què passa al carrer, també cal actuar sobre allò que passa portes endins. La salut mental policial no depèn només de l’impacte del servei, sinó també de com l’organització acompanya, protegeix i gestiona la seva plantilla. Des del SAPME, continuarem treballant perquè aquesta evidència es tradueixi en mesures reals, eficaces i sostingudes en el temps.