Els Serveis jurídics de la FEPOL aconsegueixen l’anul·lació de dues sancions imposades per la DGP a un efectiu amb una clara intenció exemplaritzant.
Durant la setmana del 28 d’octubre del 2019 es van perpetrar a la comarca del Gironès diversos robatoris amb violència i/o intimidació, algun d’ells amb arma de foc i per als quals, el seu autor va utilitzar un turisme de la marca BMW. Per les sospites que es tenien, el 31 d’octubre, el Cap de Torn de l’escamot de Girona (amb el coneixement i consentiment del Cap de la Unitat d’Investigació) va realitzar un punt estàtic a la localitat de Sant Jordi Desvalls.
Fruit del punt estàtic es va localitzar el vehicle, motiu pel qual agents uniformats van procedir a identificar els dos ocupants, essent aquest el moment que observaren que el copilot portava una arma de foc. Requerits a sortir del vehicle i lluny de fer cas a les indicacions de la patrulla, el conductor va arrencar el vehicle i, intentant atropellar a un dels agents actuants (el qual es va veure obligat a saltar per salvar-se) i es va donar a la fugida.
En cantar 33, totes les dotacions de la zona es van incorporar a la persecució del vehicle. Una persecució d’alt risc, a la qual s’hi va afegir també el Cap de Torn (patrulla unipersonal) i on es van viure moments d’extrema tensió, amb realització de trets i temptatives d’atropellament que finalment, van acabar amb la detenció del conductor del vehicle.
Bé doncs! Malgrat l’actuació va acabar amb la detenció i ingrés a presó del delinqüent, la Direcció General de la Policia i la Divisió d’Afers Interns (després també d’un informe negatiu dels comandaments de la Regió) van imposar al Cap de Torn dues sancions disciplinàries: (1) per “en general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions que es deriven de la pròpia funció” i (2) per “desobediència als superiors en l’exercici de les funcions i l’incompliment de les ordres rebudes”.
És a dir, malgrat el Cap de la Unitat d’Investigació tenia coneixement, la DGP castigava al Cap de Torn per muntar un punt estàtic, localitzar el presumpte atracador (qui recordem havia actuat en alguna ocasió amb arma de foc) i per, una vegada localitzat detenir-lo (disparant a les rodes) quan aquest s’havia fet escàpol intentant atropellar fins i tot, els efectius que tenia sota les seves ordres. En definitiva, la DGP sancionava al Cap de Torn per treballar i fer el que s’espera que un policia faci en l’exercici de les seves funcions.
Per aquest motiu i gens d’acord amb les sancions imposades, els Serveis Jurídics de la FEPOL van interposar recurs davant del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona, ja que enteníem que les dues sancions (a més de pretendre ser exemplaritzants per a la resta de persones membres del cos de mossos d’esquadra) mancaven de tot tipus de fonamentació jurídica.
Defensat així davant la vista oral del judici i havent escoltat a cadascuna de les parts, finalment la Magistrada Titular del Jutjat Contenciós Administratiu ha estimat íntegrament tots els nostres arguments i en un auto judicial consistent ha obligat a la Direcció General de la Policia a anul·lar les dues sancions imposades.
En concret, la Magistrada del JCA ha deixat en evidència tant a la pròpia Direcció General de la Policia com a la Comissaria General d’Investigació Interna i Afers Disciplinaris, al afirmar de manera categòrica que:
“ante una acción de la Policía autonómica dirigida a la seguridad de las personas y a la persecución de presuntos delincuentes muy peligrosos (no atendieron al alto, intentaron atropellar a un agente, llevaban presunta arma de fuego), delincuentes que atacaron a la propia patrulla y a los propios policías, esta juzgadora concluye que la actuación del recurrente no puede encuadrarse en el tipo descrito de negligencia grave de sus deberes y obligaciones derivados de su propia función, ni tampoco puede afirmarse que el uso del arma dirigido a las ruedas de un vehículo conducido con presuntos delincuentes que no paraban ante el alto policial y que como se ha dicho atacaron a los propios agentes e iban armados, deba considerarse desproporcionado”.
Per tot plegat, la Magistrada ha ESTIMAT el nostre recurs, anul·lant i deixant sense efecte la resolució sancionadora impugnada i declarant, com a situació jurídica individualitzada, el dret del nostre company a que li siguin abonades totes les quantitats que aquest va deixar de percebre a causa de la sanció ara anul·lada, amb els interessos legals des del dia que va deixar de percebre- les; amb adequació de les seves cotitzacions a la Seguretat social; amb cancel·lació de les sancions en el seu expedient personal professional i anul·lació de qualsevol altra conseqüència inherent a les sancions que li han estat imposades i ara anul·lades.
A més, la Magistrada ha imposat costes a la Generalitat de Catalunya, amb el límit total màxim per tots els conceptes de cinc-cents (500) euros.
Per tant, des del SAP i des de l’SME fem una valoració absolutament positiva de la sentència obtinguda i (encara que sigui quatre anys i mig després dels fets) celebrem que les sancions imposades per Afers Interns la DGP hagin quedat anul·lades.
Ni la Comissaria General d’Investigació Interna, ni la Direcció General de la Policia haurien d’haver obert un l’expedient sancionador al Cap de Torn i menys, fer-ho sense cap argumentació fonamentada de la seva necessitat, amb l’únic pretext d’imposar una sanció exemplaritzant per a la resta d’efectius policials.
Des del SAP i des de l’SME sempre hem manifestat la necessitat de tenir una Divisió d’Afers Interns (ara Comissaria General). No obstant, la seva actuació ha de ser pulcre i objectiva, i en cap cas pot permetre’s que les resolucions de les sancions imposades no siguin concretes i ajustades a dret, tal i com així ha sentenciat la Magistrada del JC número 4 de Barcelona en la seva resolució judicial.