Intervencions policials en seguretat ciutadana | 40h

En el present curs s’estudia una gran quantitat de temes i les seves normatives, tots relacionats amb les intervencions que un agent de carrer es pot trobar en el seu dia a dia i relacionades amb la seguretat ciutadana.

Hem de tenir present que la seguretat ciutadana és un requisit indispensable per al ple exercici dels drets fonamental i les llibertats públiques com a be jurídic de caràcter col·lectiu. Per tant s’haurà de ser molt escrupolós en l’aplicació de la normativa vigent per no caure en cap tipus d’actuació que vagi en contra de les normes vigent.

Al llarg de les properes pàgines s’intenta donar una visió realista amb el que ens ofereix la normativa de com s’han d’afrontar els diferents reptes en que l’agent de policia es troba diàriament.

La normativa que aplicarem serà la que actualment s’aplica ha a nivell de tot el territori de Catalunya, per tany a més d’incloure la normativa estatal, també farem referencia a les diferents normatives autonòmiques.

Domicili i immobles

Començarem el temari parlant del domicili ja que és un concepte molt important vers la feina policial, de saber-ne les possibilitats d’entrada i la protecció que la mateixa constitució li dona és clau pel dia a dia policial.

L’article 18 de la CE exposa:

1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.
2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en él sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.
3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.
4. La ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.

Tanmateix la Llei Orgànica 4 /2015 ens dona cobertura per l’entrada en un domicili.

Article 15. Entrada i registre en domicili i en edificis d’organismes oficials.

1. Els agents de les forces i cossos de seguretat només poden procedir a entrar en un domicili i registrar-lo en els casos que permeti la Constitució i en els termes que fixin les lleis.
2. És una causa legítima suficient per entrar en un domicili la necessitat d’evitar danys imminents i greus a les persones i a les coses, en supòsits de catàstrofe, calamitat, ruïna imminent o altres de semblants d’extrema i urgent necessitat.
3. Per entrar en edificis ocupats per organismes oficials o entitats públiques, no cal el consentiment de l’autoritat o funcionari que els tingui a càrrec.
4. Quan per les causes que preveu aquest article les forces i cossos de seguretat entrin en un domicili particular, han de remetre sense dilació l’acta o atestat que instrueixin a l’autoritat judicial competent.

Quan es doni aquest cas, si és possible, hem de ressenyar a l’acta dos testimonis diferents que visquin al mateix immoble els quals hagin presencia el nostre servei, encara serà molt millor per donar cobertura jurídica i la correcta motivació a la nostra actuació policial.

En cas de no disposar de testimonis, farem les diligències informatives igualment, explicant els fets tal i com s’ha succeït sense ajuntar-hi l’acta exposada anteriorment.

Finalment, i segons reiterada doctrina del Tribunal Suprem es considera domicili: les xaboles, les caravanes o rulots per modestes i senzilles que siguin, les pensions, les habitacions d’un hotel, els lavabos públics (considerats llocs on es desenvolupen activitats que afecten a la intimitat de les persones).

Per altra banda, no es considera domicili els trasters, els soterranis ni els magatzems donat que no constitueixen l’habitació o morada de les persones. Així mateix, tampoc es considera domicili els ascensors, portals d’edificis, escales i patis donat el seu caràcter públic al tractar-se de llocs de trànsit. Tampoc es considera com a domicili els vehicles, els bars, cafeteries, pubs, restaurants, tavernes i altres llocs oberts al públic.

Finalment, els garatges tampoc es consideren domicili donat que en el seu interior NO s’exerciten les experiències més intimes, igual que a les celes dels presos segons la legislació penitenciaria.

A continuació àmpliament alguns conceptes vers les sentencies dels tribunals ja que també consideren que són domicilis constitucionalment protegits:

Els jardins. Es considera que el jardí circumdant a un xalet ha de ser considerat com a part del domicili del seu titular legítim, on exerceix la seva intimitat, encara que la porta d’accés estigui oberta. Això ho reprodueix el Tribunal Suprem a la seva sentència de 4 de novembre de 2002 (Rec.236/2002).

Les habitacions d´hotel. La sentència 10/2002 del Tribunal Constitucional (Rec. Qüestió d’inconstitucionalitat 2829/94), de 17 de gener de 2002, declaro inconstitucional i derogo l’article 557 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que considerava que les habitacions d’hotel d’un hoste temporal no podran ser considerades com a domicili, per la qual cosa no tenien la protecció de què si gaudeixen ara una vegada ha estat derogat l’article.

Les cabines de les embarcacions. La sentència del Tribunal Suprem nº312/2011(Secció 1,Rec.10626/2010), de 29 d’abril de 2011, indica que una embarcació pot constituir l’estada d’una o diverses persones quan la utilitzin com a reducte de la seva vida privada, doncs sens dubte, algunes de les seves dependències, com les cabines, resulten aptes perquè s’hi desenvolupin conductes o activitats pròpies d’àrees de privadesa. Més difícil és estendre el concepte de domicili a altres zones de l’embarcació, com pot passar amb la coberta, utilitzada a les maniobres nàutiques o com a lloc d’esplai, o els cellers, utilitzats exclusivament per a la càrrega, o la zona de màquines, que no es poden entendre aptes, amb caràcter general, per a la vida privada.

La “rebotica” duna farmàcia. La sentència del Tribunal Suprem nº576/2002

(Secció 1, Rec.1601/2000), de 3 de setembre de 2002, indica que la “rebotica” pot ser equiparada al domicili en estar destinada moltes vegades al descans de l’encarregat de la farmàcia o els seus dependents que, per tant, gaudeix d’intimitat suficient per ser protegida.

És important saber:

• La sentència del Tribunal Suprem de 25 de maig de 2000 (Rec.96/1999) assenyala que per al registre dels locals d’esbarjo com pubs, bars o restaurants no cal una prèvia resolució que ho autoritzi ni l’assistència de secretari judicial, ja que no constitueixen domicilis i no s’hi afecta el dret a la intimitat, llevat que existeixi, a més de la part destinada al públic, una altra reservada a estada dels titulars del negoci, cas en què aquesta última i no la primera, tindrà la consideració de domicili.

• L’entrada i registre en llocs tancats de caràcter privat que no constitueixen domicili, tampoc requereix autorització judicial, així ho confirma la sentència Tribunal Suprem núm.627/2012 (Secció1, Rec.11831/2011), de 18 de juliol de 2012, en dir que “els locals comercials o magatzems que no constitueixen estatge d’una persona, no gaudeixen de la tutela constitucional de l’article 18.2, sense que requereixin, en conseqüència, per a l’entrada i el registre en ells de les mateixes formalitats processals que s’imposen als registres domiciliaris”, i afegeix: “Sent vàlides tant l’entrada policial en funció investigadora sense autorització judicial prèvia, com el registre fet amb aquesta autorització, però sense complir totes les previsions de l’article 569 de la Llei d’enjudiciament criminal”.

El curs que es presenta és un curs en línia, que segueix un model pedagògic basat en l’autonomia de l’estudiant, que és qui podrà gestionar el seu temps i itinerari d’aprenentatge.

El manual, amb la intenció que serveixi a l’agent com a guia durant el període formatiu i eina d’auto-aprenentatge continu, ha estat estructurat seguint una metodologia teòric-pràctica que li permetrà establir uns paràmetres resolutoris d’actuació en aquest àmbit de la seva activitat professional.

El tutor és la figura docent del curs, qui tindrà relació directa amb els alumnes a través del campus virtual i resoldrà els dubtes que es plantegin per part de l’alumne, així com la persona que avaluarà les activitats programades.

La superació del curs, es farà a través del seguiment de l’avaluació continuada, mitjançant la resolució de l’examen telemàtic final i que s’haurà de fer amb posterioritat a l’estudi i la comprensió del contingut del curs.

La nota final del curs s’obtindrà de la nota obtinguda a l’examen final telemàtic. Les notes es valoraran de la següent manera:

• APTE qualificació amb què se supera el curs

• SUSPENS qualificació amb què no se supera el curs

• NP no presentat

Per superar l’avaluació cal obtenir una nota mínima d’APTE.

Per superar l’avaluació, cal treure una nota mínima de (5) APROVAT per demostrar l’adquisició dels coneixements estudiats al llarg del curs. Un cop aprovada l’avaluació, l’alumne haurà de validar la qualificació obtinguda mitjançant la realització obligatòria d’un EXAMEN PRESENCIAL