La Instrucció 8/2013, de 27 de març sobre criteris d’aplicació al cos de Mossos d’Esquadra del Decret 138/2008, de 8 de juliol, d’indemnitzacions per raó del servei recull que per tal que les comissions de servei i més concretament les comeses especials de caràcter circumstancial generin indemnitzacions per raó de servei de manutenció i allotjament, cal complir una sèrie de requisits.
Un dels requisits que cal complir és que el funcionari comissionat hagi de desenvolupar les seves funcions fora del seu àmbit d’actuació ordinari.
Ens troben que d’acord amb el Decret 415/2011, de 13 de desembre, d’estructura de la funció policial de la Direcció General de la Policia, l’àmbit d’actuació ordinari dels funcionaris adscrits a les Àrees d’Investigació Criminal i les Àrees Regionals de Recursos Operatius, és propi de la Regió Policial corresponent.
Això ens porta al fet que, a efectes pràctics, ens trobem amb algunes situacions: com a exemple, exposem la situació de Girona, situació que és extrapolable a altres demarcacions:
- Les esmentades Àrees que tenen la seva seu central a la ciutat de Girona, donen servei a tota la província de Girona, ja que això coincideix amb la Regió Policial Girona. Aquests efectius, en moltes ocasions i per donar cobertura a incidents sobrevinguts fruit del tipus de servei per al qual es troben especialitzats (homicidis, robatoris violents especialitzats, cobertura d’ordre públic sobrevingut…) els funcionaris que presten servei a aquestes Unitats si han de prestar servei a Portbou, Llançà, Ripoll no tenen dret a indemnitzacions, ja que no surten de la seva Regió policial tot i haver hagut de desplaçar-se molts quilòmetres i trobar-se a més de dues hores de la seva seu central.
- Els funcionaris que presten servei, i que tenen la seva seu central a capital de Regió, tampoc tenen dret a indemnitzacions, ja que no surten de la seva Regió policial tot i haver hagut de desplaçar-se molts quilòmetres.
Cal destacar que els efectius d’aquestes Unitats tenen uns horaris marc, i que en moltes ocasions per raons de la tasca que desenvolupen, aquests horaris són orientatius, i han de desplaçar-se a localitats llunyanes dins de la seva Regió tot perllongant el seu horari marc, i per tal de poder afrontar els àpats als quals tenen dret, en trobar-se lluny del seu domicili i no poder donar per finalitzada la seva jornada laboral, han de fer front al pagament de les seves manutencions.
Aquesta situació és ben paradoxal si la comparem amb altres Unitats similars d’altres Regions policials que amb menys quilòmetres de desplaçament i amb bones carreteres surten més aviat de la seva comarca (en el cas de les Unitats de tipus comarcal) o de la seva Regió Policial i, per tant, sí que tenen dret a indemnització.
Per aquest motiu hem adreçat escrit a la Subdirecció de Recursos Humans on li demanem que s’actualitzi la situació de la majoria d’Unitats Regionals del cos de mossos d’esquadra en matèria d’indemnitzacions per raó de servei, disminuint d’aquesta manera el greuge que pateixen aquest tipus d’Unitats respecte de la gran majoria d’Unitats de tipus bàsic o comarcal.