La signatura de l’Acord ha donat oxigen a un Departament d’Interior que no ha perdut l’oportunitat de vendre una imatge de millores salarials inexistent, que incrementa el greuge entre els mateixos mossos.
Que l’acord que s’ha acabat de signar entre el Departament d’Interior i algunes organitzacions sindicals ha estat un acord de mínims és una certesa cada vegada més evident. A mesures que el col·lectiu és conscient de les noves condicions laborals se n’adona que la millora de les mesures acordades és absolutament insuficient.
Així mateix, el col·lectiu ha observat com rere la millora d’algunes de les condicions laborals acordades, hi ha una pèrdua de drets al darrera, com és per exemple la compensació que contemplava l’Acord de Guàrdies No Presencials signat l’any 2010, una compensació en hores de compensació superior dels dies festius o la pèrdua de les indemnitzacions per assistències a judicis.
Per tant a mesura que van passant les hores i els dies, les persones membres el cos de mossos d’esquadra son conscients que del gran pacte que USPAC, CAT, SPC i SEGCAT proferien a inicis de la negociació, hores d’ara s’ha quedat en un acord trampa i de mínims que no respon a les expectatives amb les quals es va iniciar el diàleg amb el Departament.
Des del SAP-SME-FEPOL tenim molt clar quines son les millores que la majoria de mossos i mosses d’esquadra ens reclamen, les quals no son altres que (1) reduir la jornada de treball anual i (2) reduir la distància retributiva entre mossos i bombers.
Els mossos i les mosses no volen seguir tenint la jornada laboral de 1680 hores anuals. Els mossos i les mosses volen deixar de dependre d’un romanent que perjudica la seva conciliació de la vida familiar amb la laboral. I els mossos i les mosses no volen veure que, acabats de sortir de l’Escola de Policia, cobren 5.500 euros menys que un bomber de la Generalitat acabat de sortir també de l’ISPC.
Per contra, l’Acord “trampa” signat pels sindicats USPAC, CAT, SPC i SEGCAT (a més d’incrementar alguns greuges comparatius entre moss@s) ha donat l’excusa perfecta a un Departament d’Interior que intentarà a tota costa, estalviar-se la implementació d’una mesura (com la dels dies per mobilització addicional) que té un impacte econòmic de més de 63M d’euros.
Des del SAP-SME-FEPOL (veient l’oportunitat històrica perduda) preveiem que molt hauran de canviar les coses per a què de cares al setembre, “la casa” entri a negociar l’equiparació retributiva entre cossos especials. Serà el moment llavors que tu, decideixis quin és el camí a seguir!