El simulacre d’avui, més que un exercici real ha servit per mostrar a l’opinió pública com treballen els cossos de seguretat davant d’un atemptat terrorista.
És evident que els cossos policials necessiten de formació, d’entrenament i de simulacres de manera constant. És evident que els cossos policials i els serveis d’emergències necessiten d’exercicis (el màxim reals possibles) que permetin comprovar la capacitat que tenen per coordinar-se, en la resposta a una situació concreta i modificar aquelles deficiències que es puguin produir.
No obstant, també és evident, que els simulacres han de muntar-se de tal manera que serveixi per veure la capacitat de resposta real i immediata, que tenen els cossos policials i els serveis d’emergències davant d’un fet com el que es simula.
Per tot plegat, sobre l’exercici que s’ha realitzat avui i per la gran difusió comunicativa que s’ha fet al respecte, el considerem més un exercici d’aparador (o de façana) de la gestió pública del Departament d’Interior dels cossos d’emergències, que no pas un exercici de simulació real d’una situació sobrevinguda (en aquest cas d’atemptat terrorista).
La seguretat pública ha d’anar més enllà d’un exercici on, per posar un exemple, els policies que actuen en un simulacre com el d’avui, ho han de fer amb reporters o periodistes enganxats a les esquenes. Seria així en una situació real? És evident que no.
Creiem que hi ha una clara diferència en funció dels simulacres que es realitzen i per tant, no és el mateix un simulacre de Plaseqta o de confinament per activació del sistema de sirenes, que un simulacre d’atemptat terrorista el qual requereix també certa discreció de tècniques i/o tàctiques policials.
No entrarem tampoc en la falta de material que, SAP i SME hem denunciat de manera reiterada dins l’àmbit del Consell de la Policia que pateixen, per posar un exemple, els equips d’ARRO d’arreu del territori. La millor manera d’afrontar una situació com la que s’ha entrenat avui és la de proveir als efectius o unitats que actuaran realment en cas de produir-se, amb el material imprescindible. I és evident que, per les nostres demandes, la falta de material d’actuació és evident.
Per tant i sincerament creiem que no calen aquests episodis estridents, ja que donen la clara impressió que es fan més amb una clara intenció i finalitat política (de façana), que no pas per un benefici de la funció policial. En simulacres de seguretat (i més de terrorisme), la discreció és imprescindible i és evident que, per com s’ha actuat avui, aquesta no s’ha garantit.