Intel·ligència emocional | 25h

Les emocions es defineixen com un estat afectiu, subjectiu i circumstancial, que s’identifiquen i es regulen a partir de l’experiència. Són una resposta psicofisiològica de l’ésser humà, que està connectada amb el sistema endocrí i amb els processos cognitius, i tenen una característica integradora que afavoreix el ple desenvolupament de l’individu en societat. En base a això, reconèixer i interpretar les emocions resulta ser una habilitat útil per a l’exercici de la vida quotidiana, tant a nivell personal com laboral (Puelles Casenave, 2015).

Segons Salovey i Mayer (1990) és la intel·ligència emocional l’habilitat que permet controlar els sentiments i les emocions, tant pròpies com dels altres, i utilitzar aquesta informació com a guia del pensament i les accions, aquest recurs utilitzat correctament ajuda els individus a actuar de manera objectiva davant de diverses situacions emocionals, sempre que hi hagi una interpretació adequada.

A diferència de la intel·ligència emocional, l’exigència emocional és una habilitat desenvolupada específicament per determinar la resposta adequada en un context professional i amb una càrrega emocional alta i focalitzada, és la fortalesa emocional o destresa per manejar diferents emocions que requereix un professional, sent cada càrrega emocional pròpia i característica de la tasca a realitzar (Puelles Casenave, 2009). És el cas de treballs relacionats amb servei i atenció al client amb tasques professionals que exigeixen un control o una manifestació d’emocions específiques com empatia, proactivitat i optimisme.

D’altra banda, Lazarus i Folkman (1984) van conceptualitzar les estratègies d’afrontament com a elaboracions cognitives i conductuals dinàmiques, desenvolupades per enfrontar situacions o demandes que el subjecte avalua com a extremes i desbordants. Aquestes demandes -tant internes com externes- poden ser emocionals, per la qual cosa calen habilitats i esforços específics per afrontar-les. Atès que el procés d’afrontament és una interacció entre l’ambient i el subjecte; on actua amb base a una avaluació cognitiva de la situació i els recursos que disposa per enfrontar-la, es pot dir que l’afrontament està directament relacionat amb la situació i les característiques contextuals (Lazarus & Folkman, 1984).

L’ésser humà en els diferents contextos; s’enfronta cada dia a situacions emocionals que requereixen control i habilitats específiques; s’han desenvolupat cada cop més estudis relacionats amb la psicologia laboral, amb l’objectiu de determinar components articulars del treball que incideixen d’una manera o altra en el desenvolupament de l’individu.

Hi ha professions que travessen tota la societat i requereixen un control emocional particular, en base a les seves característiques i al context situacional on es desenvolupen, és el cas dels metges, docents, mestres, bombers, policies, militars, entre d’altres (Marrero Rodríguez & Abdul-Jalbar Betancor, 2015).

En el cas de les forces de seguretat, caracteritzades per la seva estructura jeràrquica, estricta i formal (Fajardo Urazan & Gómez Ortiz, 2012), la seva funció és mantenir l’ordre públic, exercint la facultat de legitima autoritat. Quotidianament, es presenten situacions on cal algun tipus de repressió, que per definició genera una resistència a la població. Aquest fet en si mateix és emocional, per a tots els individus involucrats (Morals-Manrique & Valderrama-Zurián, 2012).

Pel que fa a individus amb entrenament policial, es considera que estan preparats per reaccionar de manera automàtica i funcional davant de situacions d’estrès, aquestes reaccions poden diferir a través dels anys i l’experiència, com producte del desenvolupament d’habilitats com a intel·ligència o estratègies d’afrontament. La capacitat d’adaptació al medi, alta intel·ligència emocional, capacitat de comunicació, empatia i capacitat d’assumir riscos són habilitats esperades a l’agent policial.

Diversos estudis (Puelles Casenave, 2009; Fajardo Urazan & Gómez Ortiz, 2012) han demostrat que les estratègies d’afrontament a policies estan directament relacionades amb la resposta a esdeveniments de gran exigència emocional. Segons Cannon (1929), la fugida o la lluita són les respostes fisiològiques automàtiques més comunes davant d’un perill imminent, el seu objectiu és la regulació emocional, que pot ser usada proactivament per intentar persuadir aquestes amenaces. De la mateixa manera, postula que la intensitat de l’emoció també determina la intensitat del comportament, i va trobar que els subjectes amb alts nivells de reactivitat emocional solen ser propensos a l’ansietat i l’agressió (Cannon, 1929).

La superació del curs, es farà a través del seguiment de l’avaluació continuada, mitjançant la resolució de l’examen telemàtic final i que s’haurà de fer amb posterioritat a l’estudi i la comprensió del contingut del curs.

La nota final del curs s’obtindrà de la nota obtinguda a l’examen final telemàtic. Les notes es valoraran de la següent manera:

• APTE qualificació amb què se supera el curs

• SUSPENS qualificació amb què no se supera el curs

• NP no presentat

Per superar l’avaluació cal obtenir una nota mínima d’APTE.

Per superar l’avaluació, cal treure una nota mínima de (5) APROVAT per demostrar l’adquisició dels coneixements estudiats al llarg del curs.

Un cop aprovada l’avaluació, l’alumne haurà de validar la qualificació obtinguda mitjançant la realització d’un EXAMEN PRESENCIAL.